Portava molts mesos cabrejat amb Instagram. Més que res, perquè sentia que estava llençant el meu temps a la brossa. Malgrat haver-hi gent fent coses interessants, ser la meva principal font d'informació d'esdeveniments socials i concerts i permetre'm seguir més o menys la vida de la gent, que em cau bé, però amb qui tampoc tinc tant de contacte, he sentit com Instagram cada cop m'anava fent més fora. Doomscrolling amb els reels, els anuncis insaltables, anuncis cada cop més estranys. Fins al punt que aquests últims mesos he fet servir Instagram només al navegador. L'experiència és pitjor, però com a mínim els reels i els anuncis insaltables no tenen tanta presència.
La gota que colmó el vaso, dit en català correcte, va ser quan fa unes setmanes vaig decidir tornar-lo a instal·lar. La meva sorpresa va ser en veure els anuncis. El pitjor ja no eren criptobros venent-me cursos per continuar sent pobre, però ara creient-me millor que la resta. O festivals d'hamburgueses a preu d'espasa d'acer. Baixant pel meu feed, de sobte, i amb el text en petit sota el nom del compte de sponsored content, o quelcom semblant, aparegué una vagina en primer pla. Davant del meu desconcert, procedeixo a denunciar l'anunci. Continuo baixant i dues dones menjant-se la boca amb un to un pèl massa pujat també com sponsored content, torno a denunciar, però res, torna a aparèixer un altre anunci similar.
Davant de la meva estupefacció i força incomoditat, s'ha de dir, prenc la decisió. Què carai la prenc. La pren Instagram per mi, m'estan fent fora. Algú culparà com he entrenat l'algorisme, si em surt pornografia per alguna cosa serà. Si fos el cas, em continuaria semblant malament que em sortís pornografia com a anunci, però ni tan sols soc consumidor de pornografia. Per no mencionar la connotació absolutament masclista de tot plegat. Si una persona amb pits desenvolupats se li acut publicar mig mil·límetre de mugró fent topless a la platja, publicació fora. Si és publicitat pornogràfica, som-hi, endavant!
Ja n'hi ha prou. Se m'han acabat les excuses per seguir formant part d'un espai tan corromput. Soc plenament conscient que la meva decisió individual a Meta no l'afectarà en absolut. No només ho faig per militància. Ho faig perquè no soc capaç de continuar habitant aquest espai digital.
És aquest doncs el final de la meva presència a Internet? Ni de bon tros! Farà un any aproximadament que tinc compte a Mastodon i ara neix Leries' Scrolls. Que amb aquest nom tan pretensiós i friki a parts iguals (com un servidor), vol ser un espai on poder expressar-me més àmpliament sobre coses que tingui a dir, quan les tingui a dir i, sobretot, quan tingui temps per dir-les.
Així que dit això i per acabar, us animo a totis a subscriure-us! Així podreu rebre els meus posts directament al vostre correu electrònic. Tan els que ja em conegueu, com aquells que, simplement, tingueu curiositat sobre el que tinc a dir del món. Petonets a tothom i ens tornem a veure quan estigui una mica més lliure del màster amb més tonteries.
Bombardegin Instagram i puta Renfe